21 FEBRER: DIA DE LA LLENGUA MATERNA

L'estimació per la llengua a molts ens ve del bressol (terra i família), a altres per aprenentatge. La pertinença clara a una comunitat es troba necessàriament abocada a plantejar-se que no hi ha progrés, ni creixement de la riquesa cultural que es puga desenvolupar dins d'un cercle pretesament autàrquic.

Hem d'universalitzar la nostra pròpia particularitat, per no renunciar a la presència per tot arreu, i per tant, al reconeixement i a l'existència d'aquesta particularitat. És el nostre cas, el cas dels gallecs i dels bascs. També dels que viuen a Quebec, a Escòcia, a Flandes, a Gal·les, a Baviera.

Des d'Arxiu parroquial volem fer costat a dues dinàmiques: 1) continuar fent seguiment de la documentacíó existent amb l'esperança de trobar qualsevol document escrit en la nostra llengua, i 2) impulsar la inquietud d'una minoria de la feligresia de la Parròquia, per sondejar la voluntat de comptar amb una missa dominical en la llengua materna. Són factors decisius el sentir favorable del rector Verdú, i que la biblioteca parroquial compta amb un exemplar de "El llibre del poble de Déu."

NO T'HO PERDES

En aquest marc de bicentenaris de les independències llatinoamericanes, sols queda una quinzena per gaudir de l'exposició que la Diputació de Barcelona presenta davall el títol "El D_Efecte Barroc: polítiques de la imatge hispana", i que pretén mostrar els mecanismes que han fet possible la creació d'un imaginari oficial d'allò hispà, de la cultura barroca com a forma d'administrar la memòria. És a dir, indaga els discursos, els escenaris, la ideologia, els comportaments culturals, l'aparell educatiu, les pràctiques polítiques, l'art, i per suposat també, la religió. Peça a peça l'exposició compon l'articulació de la Hispanitat, i val la pena subratllar que amb l'arribada de la democràcia i l'estat de les autonomies, es procurà anar "amb peus de plom" en aquest tipus de celebracions.

El referent històric ens apropa a la necessitat de comprendre la força i el paper interpretat per l'Església, així com del conjunt de les seues reformes. Sense prejudicis ni reduccionismes, serà suficient recordar el Concili de Trento (1545-1563), i la seua aplicació per part de Felip II. També cal dir que la religiositat al Barroc va suposar una multiplicitat de manifestacions externes: els valuosos sermons, les processons, les festes marianes, el rosari, els novenaris, etc. amb una inexistent base doctrinal. I que caldrà esperar al segle XVIII, amb la Il·lustració, per a reivindicar un altre model de religiositat més instrospectiu, sense manifestacions populars, impulsant la lectura de la bíblia, esperançada amb reformar l'església, cristocèntrica.

AMB NOM PROPI

Perquè l'edifici arxivístic es fonamenta sobretot en les persones, i perquè un bon amic irònicament assegura que "la vida és un conte (curt?)", de tot cor, avui volem felicitar dos dels nostres seguidors/a pels seus èxits: a Lidia Serer, per l'obtenció del grau acadèmic en Història de l'Art (llicenciatura), i a Toni Zaragozà, pel premi que li ha concedit la Fundació Municipal de Cultura de El Puig ("Vetlada literària de "San Pere"), en la modalitat de narrativa curta, amb el conte "El tricicle". Enhorabona!

L'ACTE DE PALESAR

Des d'aquesta voluntat de donar presència històrica al fenomen arxivístic de la Parròquia vam iniciar una recerca amb el suport del rector Verdú, per analitzar en profunditat tot tipus de documentació existent a l'Arxiu parroquial.

La principal causa que va desencadernar i dimensionar el fet ha estat indicada en diverses ocasions, i és ara quan disposem de la millora d'unes instal·lacions on dipositar i custodiar, ordenada i acuradament el fons bibliogràfic i arxivístic.

Tot allò que vam guardar en caixes, aparcant la passió de la investigació, es torna diàleg per assajar un pas més en aquesta direcció, i establir ponts entre cultura, història municipal i el seu testimoniatge patrimonial.

Entre els reptes que han estat definits en el Pla Estratègic 2009-2012, volem destacar la necessitat de completar el discurs arxivístic en tres sentit: 1) com a document històric o social; 2) com a construcció d'una imatge d'identificació; 3) com a porta oberta a la col·laboració lúcida i conscient de la complexa relació amb la ciutadania, tot i que volem oferir-vos un aixopluc per als que busquen un racó on refer-se dins del laberint de la historiografia.

Per fer-nos anar més enllà, esperem les vostres col·laboracions.