divendres, 3 de desembre de 2010

JUAN VERDÚ, FIDEL (III)

ARXIU.- Cada societat i cada època tenen unes formes diferents d'entrendre la salut i la malaltia, però també la mort i conseqüentment d'afrontar-la. Per què és la gran oblidada? Per què Occident l'amaga? Per què mai estem preparats?
JV.- Fonamentalment diria que està en funció de la formació teològica de cada persona, de si existeix o no un sentit trascendental de la vida; convé arran d'açó, parlar de les aportacions del fenomen de la immigració. Subratllaria la docilitat de les persones en el moment de la mort; destacaria com s'ha tornat més sensible la població als llocs on reposen els avantpassats; i finalment, no oblidaria que la immensa majoria som conscients del proverbi italià que diu "una vegada acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa".
ARXIU.- Quina ha estat l'aportació principal de la Junta que vosté ha impulsat per dirigir el Cementiri?
JV.- Me'n recorde de l'entrevista a l'administrador que temps enrere va realitzar l'Arxiu, i m'agradaria afegir que s'han engegat dos processos: per una banda, centrar en la figura de la Parròquia la localització del cementiri i, per una altra, adequar-ho a les expectatives de la població i de l'entorn.
El temps se'ns acaba i m'hagués agradat parlar amb vosté d'altres qüestions que sé que li interessen i le preocupen de la societat de Quart, però caldrà deixar-ho per a una altra ocasiió.
Don Juan Verdú, un cor intel·ligent convençut que allà, hi trobrarà un nou sentit a la vida.

1 comentari:

  1. Mare de déu com ha crescut aqust bloc!!

    M'ha agradat el proverbi italià. Entenc que es refereix a l'extracció social (econòmica de les persones) però, des del punt de vista religiós no és cert: no hi ha cementeris inter-religiosos ni multireligiosos. Les diferències en matèria religiosa continuen després de la mort.

    Bernat

    ResponElimina