No és un homenatge. No és una qüestió de ritualització. Tampoc el balanç de la vida pastoral del nostre rector, Don Juan Verdú Gisbert. És la cartografia de les complicitats d’una comunitat, des que va arribar en l’any 1967.
Els que treballem amb goig al seu costat, hem sabut sempre que Juan Verdú, pren model del mateix Jesús de Natzaret, perquè la comunitat parroquial arrelada en el seu comprimís de transformar la realitat social més immediata, respon a una manera d’entendre la parròquia plural, fortament implicada en la millora i dinamització dels seus ministeris laicals, per poder servir millor els diversos contextos culturals que configuren una societat diversa com és la nostra.
Sabem que el compromís amb la construcció de les condicions de vida i projecció del nostre present no haguera estat possible, sense la maduresa i les capacitats d’aquells que el van ajudar a crear les estructures i mitjans necessaris de dedicació i confiança per raó del seu càrrec: Don Víctor Cervera, Don Agustín Cortés, Don Jesús García, Don Juan Castellano, Don Apolinar, Don Juan de Dios, Don Sebastián Alós, Don Ceslaw Piela, i recentment, Don Santiago Pons.
El fonament de totes aquestes eines d’arbitratge es troba en la responsabilitat comunitària que se’ns ha transmés mitjançant cadascuna de les activitats, jocs, reunions, decisions, celebracions i experiències viscudes al si de la parròquia, que en la seua convicció i en la seua fe, entén com a pròpia l’acció d’una comunitat més participativa i solidària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada