dilluns, 27 de desembre del 2010

RECLAMEM



La crisi econòmica no és excusa per oblidar els grans "Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni" que l'ONU va proclamar en l'any 2000 amb el vist-i-plau de 189 països, objectius desitjables i realitzables en 2015: eradicació de la pobresa extrema i la fam; impulsar l'ensenyament en primària, com a universal; promoure la igualtat de sexes i l'empoderament de la dona; reduir la mortalitat dels xiquets i xiquetes menors de 5 anys; millorar la salut de les mares; combatre el VIH/SIDA i altres malalties; garantir la sostenibilitat del Medi Ambient, i fomentar una aliança mundial per al desenvolupament.
Parafrasejant la catedràtica d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, Sra. Adela Cortina, aquestes propostes "són bàsiques exigències de justícia". I això vol dir que no portar-les endavant per l'excusa de la crisi, és caure davall mínims d'humanitat.
Bon Any, estimats seguidors i seguidores

dijous, 16 de desembre del 2010

divendres, 3 de desembre del 2010

JUAN VERDÚ, FIDEL (III)

ARXIU.- Cada societat i cada època tenen unes formes diferents d'entrendre la salut i la malaltia, però també la mort i conseqüentment d'afrontar-la. Per què és la gran oblidada? Per què Occident l'amaga? Per què mai estem preparats?
JV.- Fonamentalment diria que està en funció de la formació teològica de cada persona, de si existeix o no un sentit trascendental de la vida; convé arran d'açó, parlar de les aportacions del fenomen de la immigració. Subratllaria la docilitat de les persones en el moment de la mort; destacaria com s'ha tornat més sensible la població als llocs on reposen els avantpassats; i finalment, no oblidaria que la immensa majoria som conscients del proverbi italià que diu "una vegada acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa".
ARXIU.- Quina ha estat l'aportació principal de la Junta que vosté ha impulsat per dirigir el Cementiri?
JV.- Me'n recorde de l'entrevista a l'administrador que temps enrere va realitzar l'Arxiu, i m'agradaria afegir que s'han engegat dos processos: per una banda, centrar en la figura de la Parròquia la localització del cementiri i, per una altra, adequar-ho a les expectatives de la població i de l'entorn.
El temps se'ns acaba i m'hagués agradat parlar amb vosté d'altres qüestions que sé que li interessen i le preocupen de la societat de Quart, però caldrà deixar-ho per a una altra ocasiió.
Don Juan Verdú, un cor intel·ligent convençut que allà, hi trobrarà un nou sentit a la vida.

JUAN VERDÚ, FIDEL (II)


ARXIU.- Per centrar la conversa Don Juan, convé en primer lloc, partir d'una definició àmplia del que és i ha estat el Cementiri, per afirmar que defensa l'identitat cristiana.
JV.- Efectivament, per a l'església local i universal, els cementiris són una extensió del temple, en eixe viatge involuntari al final de la vida.
ARXIU.- Comparteix la idea que el cementiri no és només una manera de recordar la tasca i dedicació de personalitats remarcables de la població, sinó també, una manera ben particular de posar en evidència els arrels patrimonials i culturals d'un poble?
JV.- El primer objectiu té a veure amb la projecció de la religiositat de Quart: en l'imaginari actual, la particular síntesi entre tradició i "avantguarda" que permeteix les diferents formes funeràries, el soterrament és un dels trets que defineixen el nostre poble. Es pot dir que els morts parlen com ningú sobre la història de cada poble.

JUAN VERDÚ, FIDEL (I)

Les grans revolucions de la física al llarg de l'Edat Moderna, han tingut immenses conseqüències culturals, tecnològiques, econòmiques i socials, i han modificat conceptes bàsics com l'espai, la matèria, la relació entre pensament i realitat. Per això, no sorprén que hagen interessat la teologia. Molt notables són les diferències. El teóleg/a parla de l'univers, de creació, de final de món, d'espai, de responsabilitat, de llibertat. I no en un sentit superficial, el remeten a Déu. L'estudiós/a de la física va en el mateix tren, però, la seua activitat no és parlar de Déu, sino entendre la natura en allò que te de mesurable i demostrable.
Amb motiu de l'esdeveniment commemoratiu del Cementiri Parroquial entrevistem el nostre rector (amb un excel·lent expedient acadèmic), últim protagoniste d'aquesta sèrie d'entrevistes al voltant dels cent anys del Cementiri.
Deixem el camí obert a la Comissió encarregada del programa de celebracions per a l'any 2011.

dimarts, 23 de novembre del 2010

dimarts, 16 de novembre del 2010

LA FORÇA DE LA MEMÒRIA. AJUDA'NS



Recuperar la memòria i el patrimoni documental és justícia, és dignitat, és identitat. Arran de la commemoració dels 100 anys del Cementiri Parroquial, i mitjançant les gestions conjuntes amb la Regidoria de Cultura, probablement, tenim a l'abast el nom de la primera dona amb responsabilitats polítiques de Quart de Poblet, la senyora Asunción Borredà Ferrer.
I és per això, que en aquesta reflexió, en aquesta jornada de "pensament en procés", us demanem ajuda per deixar constància d'eixos dos criteris fonamentals: visibilitat i perdurabilitat de la memòria en femení, com ja avançà el Sr. Amador amb altres persones, en la passada entrevista.
Per exemple i sens dubte, la primera regidora de l'Ajuntament de València fou Guillermina Medrano, que gràcies a la donació de la seua biblioteca i la del seu marit, Rafael Supervía, naix el Departament de l'Exili Republicà Valencià en la Biblioteca Valenciana.
La recuperació i reconstrucció historiogràfica no sols li pertany a reines, santes i literates. Com l'historiador Pierre Vilar ens avisa "cap cosa no pot ser edificable en el no-res". I perquè podem aconseguir-ho, li demanem a la família, al nostre Croniste de la Vila, i a la població sencera, eines de treball per poder realitzar la trajectòria vital d'Asunción Borredà: arrels, arbre genealògic, retall biogràfic, lideratge social, vinculació amb la Parròquia, etc.
Esperem la vostra col·laboració.

dilluns, 1 de novembre del 2010

FLUIDA MARXA

El passat 27 d'octubre formant part del "Arziprestazgo nº 11" (antiga Vicaria), el nostre rector Don Juan Verdú i una representació de la Comunitat Parroquial, es van reunir amb l'Arquebisbe de València, en l'Auditori TAMA d'Aldaia.
L'objecte de la trobada era conéixer el nou projecte diocesà "Itinerario Diocesano de Renovación 2010-2014".
Un projecte que podreu consultar sencer a la següent adreça electrònica: http://www.archivalencia.org/

dissabte, 30 d’octubre del 2010

EMOCIONS LÍQUIDES

TOTS SANTS i DIA DE LES ÀNIMES
(Novembre 2010)
Música: "Requiem", de Verdi.
(davall la direcció de Carlo Maria Giulini)

diumenge, 17 d’octubre del 2010

EL PLAER PASSA PEL VERB



En ocasions i sense esperar-m'ho, la generositat dels nostres seguidors i seguidores em captiva.
Temps enrere, la nostra estimada Vicenta Espinós Rodrigo, va fer donació a l'Arxiu, de la seua col·lecció de la revista SAÓ. Fa unes poques setmanes, el també seguidor Rafael Rodrigo, ens convidava a gaudir del seu repertori fotogràfic sobre les Festes Majors 2010, on desvetlla amb fina elegància, la seua particular imatge cultural del nostre poble.
Quin mareig de sentiments!
I ara, el nostre Santiago Pérez Moreno (madrileny afillat en Quart pel seu matrimoni, amb l'estimada i ara recordada María Luz Sanmartín), ha fet arribar a l'hemeroteca de l'Arxiu, el segon número de la revista interconfessional: DIÁLOGO (per l'amistat jueva-cristiana). En l'esmentada revista, Santiago presenta un article davall el títol "Visita del Santo Padre a la sinagoga de Roma".
Deixar-se dur per aquests oferiments, i per la riquesa d'uns paisatges bibliogràfics, és música del paradís.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

PRIMERS RESULTATS

Gràcies a la desinteressada ajuda en les qüestions informàtiques, dels benvolugts parroquians Rafael Palmero i Pepa Rojas, podem oferir-vos en Xarxa (prémer en la icona "Guia Arxiu"), un tríptic dels primers resultats de les línees encetades, pròpiament arxivístiques, de l'Arxiu.
Participar-vos també, que la propera setmana comencen les xicotetes obres d'adequació de l'Arxiu (que inclourà un espai per a la biblioteca, hemeroteca i fototeca), perquè la manca de recursos només es compara amb la il·lusió i passió per la gestió, i recuperació pública del conjunt patrimonial de la Parròquia Puríssima Concepció.
A vosaltres, seguidors i seguidores, agrair-vos la vostra ambició cultural.

dissabte, 25 de setembre del 2010

PENSAR AMADOR, PENSAR PATRINONI (III)

ARXIU.- Encara que la vida és dionisíaca Amador, arribat el moment de la mort, si apareix la sort de l'acomiadament de totes les persones estimades, la vida ens fa un últim somriure, irònic i amarg...
AMADOR.- Sí, sí. Avui en dia la solemnitat de la "campaneta del viàtic" ha desaparegut. Malgrat això, ser pernoliat, rebre el sagrament, continua molt viu.
Finalitzem una conversació que podria durar una bona estona més. Tan sols participar-vos que un bon dia, entrí pels ulls d'un home i em vaig emborratxar de la seua tendresa, i de la seua prosa. Eixe home és el Croniste Oficial (Medalla d'Or del M. I Ajuntament de Quart de Poblet), i escriptor Senyor Amador Grinyó i Guzmán.

PENSAR AMADOR, PENSAR PATRIMONI (II)

ARXIU.- Amador, aquest esdeveniment del CEMENTIRI PARROQUIAL, ens dóna l'oportunitat de passejar pels noms d'aquelles persones de rellevància social, que vosté ha estudiat independentment de la seua ideologia i/o creences.
AMADOR.- Observar, documentar, analitzar la vida d'aquestes persones, els seus èxits i els seus fracassos, amb una mirada amable, objectiva, irònica de vegades, ens reconcilia alhora amb els nostres propis fracassos, i es converteixen en el punt de referència sòlid de la nostra existència com a poble.
ARXIU.- Són molts els noms de persones que arrodoneixen el nostre passat, és a dir, que han rebut un important reconeixement social per la seua actividad professional, per la seua bona o mala feina al capdavant d'institucions u organitzacions, per considerar-los uns lletraferits, etc.
AMADOR.- Sí, sí, podríem nomenar en l'àmbit polític: la família Valldecabres, Lluís Tapia, Josep A. Villaescusa; en l'àmbit professional: Crescencio Rodilla (mestre), Guillermo López (practicant), Jesús Fernández-Cañadas (jutge de pau), Luís Tebar (pintor), Jesús Morante Borràs (escriptor), Mariano Cruz (pintor), Onofre Andrés (rector), Onofre Molins (músic), etc.
ARXIU.- Conéixer la nostra història, és sens dubte una manera de potenciar la vida municipal, i és per això que aquesta enumeració quedaria coixa sense establir l'espai púbic com un espai igualitari. Per això necessite preguntar-li, on són les dones del poble que no mereixen passar a l'oblit?
AMADOR.- Tens raó, Consuelo Molins, Marina Vila, Custodia Fabuel, Carmen Barbudo, Rev. Asunción Soler Gimeno, són algunes de les mirades en femení.
ARXIU.- Aquest recull d'històries que s'entrecreuen entre sí, despunten perquè els titulars arroseguaren somnis...
AMADOR.- Efectivament, són persones que independentment del seu pensament polític i/o creences, han defensat en consciència els seus ideals de vida. Esbrinar cóm ho féren és la trama de tot croniste.

PENSAR AMADOR, PENSAR PATRIMONI (I)

La quotidianitat ens acosta a la vida d'Amador Grinyó i Guzmán i inexcusablement Amador, ens acosta a la història de Quart. I és que la present conversació (segona entrevista de les projectades), ret homenatge a la Vila, amb la recreació de l'univers dels 100 anys del Cementiri Parroquial.
El nostre benvolgut croniste i escriptor, amb un estil àgil i acurat, a la manera de les nines russes, ens parla d'allà on hi ha la terra dels unicorns, el regne de les sirenes i la mar de les mil illes. Això és el que intrèpids navegants de tots els temps com ell, es van preguntar fins que poc a poc, van anar descobrint els secrets que cada mar i cada terra amagaven.
ARXIU. Temps enrere vaig dir de vosté que era "un teixidor de paraules", i per donar fe del meu interés per la seua esplèndida obra, ara podria enumerar-la, però, això és un assumpte que tractarem a banda, i aviat.
AMADOR.- Llum consultar tot allò que escric ja saps que ho tens al teu abast. A més a més, els meus treballs són a l 'Arxiu Parroquial, i van destinats al que se suposa és el públic natural: el lector que llegeix pel simple goig de saber de Quart.

dissabte, 18 de setembre del 2010

TEMPS DE VEREMA

A l'hora d'abordar una reflexió després dels actes cívics i religiosos de les festes de setembre, que amb el suport de l'Alcaldia, sempre pretenen fer unes Festes Majors cada vegada més interessants i més lluïdes, ens permet constatar la contínua transformació social produïda. Si alguna cosa caracteritza les propostes programades tant per les clavaries com per l'Ajuntament, és la seua relació amb l'espai públic (i per tant, amb la ciutadadania).
A finals del anys setanta, i primera dècada dels vuitanta se'ls va donar un nou enfocament per tal d'assegurar una major participació popular amb una bona posada al dia, objectiu plenament aconseguit, i que els ha proporcionat renom per la seua singularitat. La combinació de tradició i modernitat ha estat constant i encertada, i el compromís dels festers i festeres, ha donat a les Festes Majors una categoria que prestigien el poble també en àmbits eclesiàstics. El recull d'eixes imatges van de la mà del croniste Sr. Amador Grinyó i també, per exemple, dels amants de la fotografia com Antoni Ll. Navarro Belloví, Rafael Rodrigo Ferrandis, José Antonio Rodrigo...
Com a conseqüència de tanta activitat, L'Arxiu de la Parròquia no s'atura. L'Arxiu continua en el seu afany de remoure "el repte del present passat". Un fet irrebatible és que de forma immediata apareixerà la GUIA DE L'ARXIU. Tal com es féu públic, el treball ha estat seleccionat per l'interés d'un enregistrament que pretén il·lustrar en el seu conjunt, la transcendència d'un patrimoni documental destinat a definir els criteris a partir dels quals es projecta el material arxivístic.

dissabte, 4 de setembre del 2010

FESTES MAJORS 2010

Des de la quotidianitat dels quefers i els costums del nostre poble...

diumenge, 29 d’agost del 2010

+CULTURA


El gran talent que atresora l'amic Lluís Miquel Campos i Sanchis, ja està al servei de la societat. Volem agrair especialment la seua col·laboració per participar-nos l'adreça electrònica (http//pares.mcu.es), on podem trobar molta informació sobre el nostre poble, referida sobretot a la política i administració local dels anys 40-60 del segle XX.

La riquesa dels materials presents a l'arxiu (PARES), implica la necessitat d'intervenir en suports de diversa naturalesa. La gran quantitat de documents l'estat de conservació dels quals queda reflectida en la digitalizació, són per a valorar. I convé verbalitzar aquest instrument de treball tant per als professionals de l'arxiu, de la història, dels tècnics culturals de les institucions públiques... com per a totes aquelles persones que senten estimació per aquesta terra. I cal divulgar-ho perquè en democràcia la societat del coneixement ha de ser un fenòmen a l'abast de tothom, i els arxius (públics i privats), un punt de connexió bàsic davant la nova societat que sembla anar-se configurant.

dissabte, 24 de juliol del 2010

ESTIUEGEM?


TOT JUST FINS L'ÚLTIMA SETMANA D'AGOST

diumenge, 27 de juny del 2010

ELS AMICS I AMIGUES ENS EXPLIQUEN


No hi ha cap dubte que les profundes transformacions del segle passat són la principal característica de les nostres societats "occidentals". Període que ve a definir el que coneguem com a modernitat fins als anys 70 del segle XX i, una segona modernitat o globalització fins al dia d'avui. Un sinuós sender que travessa un bosc d'agents històrics han estat protagonistes a partir del boom associatiu de finals de segle. D'entre ells destaquem l'associacionisme que expressa la consciència d'una pèrdua, d'aquell tresor que suposa identificar com tradició o patrimoni allò que està en perill de desaparició o deintegració. Els protagonistes al nostre poble són EL MUSSOL, un col·lectiu que realitza directa o indirectament la defensa, restauració i protecció del nostre patrimoni local.
La seua màxima és denunciar la deixadesa i reivindicar davant les administracions i la societat, la seua conservació. Aquesta veu de El Mussol, davall l'inesgotable VICENT MARTÍNEZ i PALACIOS, en aquesta ocasió expressa la seua sensibilitat patrimonialitzadora de la cultura, fent donació a l'Arxiu Parroquial d'uns cartells commemoratius del 5Oé aniversari del Ministeri Laïcal de l'Adoració Nocturna (1895-1970).

divendres, 25 de juny del 2010

ENTREVISTA AMB XAVIER TORRES

ARXIU.- Què hi ha "a l'altra punta del món", Xavier?
XAVIER.- Hi ha molt de treball, Llum. Atendre les persones i, trobar-se enmig del dolor no és fàcil; organitzar, registrar, administrar els soterraments és una tasca quotidiana; aplicar mesures de conservació i projectar millores al recinte és clau; donar servei a les funeràries una constant, i ajudar a resoldre qualsevol urgència de la Parròquia, un plaer.
ARXIU.- Fins la teua arribada, quants administradors s'han fet càrrec del treball?
XAVIER.- La tasca d'administració sempre ha estat en mans dels rectors de la Puríssima Concepció. Però, atenent les noves necessitats, Don Juan, va establir a l'any 2005 una Junta Directiva, on apareixia la figura de l'administrador, al front de la qual estigué Juan D. Chaparro Donate. Des d'aleshores, sóc jo qui realitza eixes funcions.
ARXIU.- Repassem doncs, les millores que s'han introduït.
XAVIER.- S'ha confeccionat un reglament d'organització i funcionament; s'ha nomenat una Junta; s'ha realitzat una tasca de sistematització i normalització del registres funeraris i també d'una regularització comptable; s'ha procurat resoldre el conflicte amb l'Ajuntament per raó de la denegació de consolidació de l'espai funerari; s'ha signat un conveni de col·laboració amb la Funerària Cuevas; i també comprovaràs que les millores en el recinte, són una realitat.
ARXIU.- D'acord amb la Memòria de l'exercici anterior redactat per tu i, per apropar-nos a la realitat del conjunt de defuncions, digues el total de nínxols, panteons, criptes, etc.
XAVIER.- Puc afirmar que hi ha quatre mil vuit-cents vint nínxols, nou panteons i dues criptes, a més a més dels cent-noranta-tres soterraments en terra.
ARXIU.- La Junta directiva, està preparant un programa d'activitats per a celebrar el Centenari?
XAVIER.- Venim preparant un cicle de conferències; un estudi sobre cementiris comarcals; un itinerari cultural; una atenció especial als centenaris arbres del lloc; una missa de campanya...
Gràcies Xavier per les teues atencions, perquè em sortir a fer un vol figurat en globus pel Cementiri Parroquial i vam pujant més i més amunt, tot travessant els núvols.

L'ADMINISTRADOR DEL CEMENTIRI



Amb la intuïció d'un expert comercial com a brúixola i amb un cor engrandit com a eina de treball, XAVIER TORRES MEDINA, és des de setembre de 2007, l'administrador del Cementiri Parroquial.


dimecres, 9 de juny del 2010

LA DIADA DELS ARXIUS



Els arxius de tot el món, celebrem avui, 9 de juny, la diada dels arxius. La conservació i accés als arxius són essencials per a la protecció del drets humans, la transparència administrativa de qualsevol institució, el bon govern i, la responsabilitat democràtica. La memòria corporativa té el seu patrimoni en joc: indrets, fotografies, racons, patrimoni, testimonis, documents, llibres, celebracions... Per la nostra part, ja començà la partida.

Per a la celebració d'aquesta diada, i gràcies a la gentilesa de la mercantil "Lobasol, S.L.", posem al vostre abast uns marcadors de lectura amb el disseny-logotip de l'Arxiu Biblioteca de la Parròquia Puríssima Concepció. Fes un cop d'ull i escriu-nos per fer-te-ho arribar.

dijous, 3 de juny del 2010

EL COMPROMIÍS EMOCIONAL






Tan sols queden uns mesos i la commemoració dels 100 anys del cementiri parroquial, serà una realitat. La "bona mort" primer al fossar darrere de l'església (cementeri vell) i, després a la Partida del Rollet.
Naixement, pubertat, maduresa i la mort, són eixos fonamentals del cicle vital. La refléxió sobre la mort ens interpel·la inevitablement sobre el sentit de la vida i és aquest motiu el que ha portat totes les societats a donar-se explicacions versemblants en forma de mites primer, i de religiositat després.

Des de l'arribada dels romans varen coexistir aquestes formes d'enterrament: incineració i inhumació, però, el cristianisme es va decantar clarament per la inhumació.

La mort i la seua relació amb la vida ens permet enfrontar-nos del present al passat. La reconstruccio del procés de la mort com a fet cultural, mostra com societats actuals d'arreu del món representen i viuen aquest fet. Morir en terras valencianes ens proporciona els rituals funeraris, però també ens mostra les característiques de les creences, dels valors... un discurs expositiu de la mort cap a la vida, amb un intent de desdramatitzar tot el que envolta la mort i, intentar preparar-nos per afrontar-la amb dignitat.

Aviat us participarem quina documentació existeix a l'Arxiu i, alhora encetarem durant aquests mesos un cicle d'entrevistes amb les persones de rellevància que saben de l'antic fossar i també del centenari cementiri parroquial.

dimarts, 1 de juny del 2010

ESMOLANT L'ITINERARI













Gràcies a les orientacions de persones enteses i a la bibliografia especialitzada, al si de la institució parroquial (amb un regust heroic i per no malbaratar els escassos recursos disponibles), l'acció arxivística ens obliga, mitjançant l'anàlisi i l'avaluació, retre compte a tota la feligresia (i a la societat en general), de la seua actuació que són els seus objectius: recollir, conservar, ordenar, organitzar i, servir.
Aquesta actitud s'inscriu en una clara cultura de demostració de progrés comuna a totes les institucions de titularitat pública i que ve motivada, sens dubte, per la conveniència de mesurar l'eficàcia de l'ordenació del servei.

El nostre punt de partida per gestionar el fons, és fer servir els instruments de treball que són alhora vies d'informació. Davall els princips bàsics de l'arxivística (procedència i orde natural d'un document), es reuneixen els documents atenent la tipologia, en agrupacions documentals (fons, secció, sèrie, unitat documental...).

L'objecte de la classificació reflexa l'estructura interna del fons parroquial. I és per això, que l'arxiu de la Parròquia a curt termini vol presentar-vos una guia, per informar de manera general de la documentació de l'arxiu.

dissabte, 8 de maig del 2010

TREBALLS AMB DISCURS, TREBALLS AMB CULTURA

Sempre com a teló de fons, la nostra ruta arxivística travessa els escenaris dels fets, els personatges i les llegendes que van donar identitat a la nostra Parròquia, i en definitiva, al nostre poble, al conjunt de la nostra "terreta". Un recorregut que ara enganxa amb les inquietuds acadèmiques de la nostra universitària d'Arquitectura Tècnica, Mireia Fuentes, i que des de fa unes setmanes ve realitzant en la recuperació de les marques físiques de l'església. El seu projecte de final de carrera consisteix en un estudi arquitectònic de la Puríssima Concepció, des dels raconets de la Parròquia quan la vida anava espaiet, fins al estat actual.
Desitgem que les seus reflexions com a especialista en la matèria, ens atorgue una anàlisi de la Parròquia com una institució fonamental de la història del poble tant en el seu passat, en tant que eix vertebrador de la societat i estructurador del territori, com en el present, per comprendre els forts processos de transformació que vivim. Endavant, Mireia!

diumenge, 2 de maig del 2010

LES CREUS DE MAIG




Demà 3 de maig, es celebra la festa de les Creus de maig o benedicció del terme. Els nostres admirats Pep i Cento Sancho, fan menció d’aquesta commemoració en el seu llibre “Contes per als néts” (1993), sabedors de l’origen arrelat amb la fecunditat de la terra celebrada pels romans, en honor de la divinitat agrícola.

En el nostre poble la Plaça de la Creu queda revestida de flor i, des d’allí es realitza la benedicció del terme que gràcies a la Sra. Paquita Ferrer Sanmartín (imatge cedida per ella), aquest any és el 40é aniversari que ininterrompudament celebrem aquesta simbòlica processó.

dissabte, 17 d’abril del 2010

DESCOBREIX "RENT COL·LECCIÓ"




L'editorial de l'Horta Sud, DENES, ha presentat recentment una nova iniciativa amb una col·lecció de llibres de poesia religiosa contemporània en valencià.

S'anomena RENT COL·LECCIÓ i, a la Fira del Llibre (del 20 d'abril al 2 de maig de 2010), presentaran l'edició del llibre de Vicent Andrés Estellés, "Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa", amb una introducció a càrrec del curador, Enric Ferrer Solivares.

També faran la presentació del llibre que ens han regalat a l'Arxiu i, que formarà part del fons bibliogràfic, "Pensaments per a Giulia", de Giuseppe Capograssi.
A la nostra Secció, "Pàgines Amigues", trobareu l'enllaç per entrar a la seua pàgina web.
Gaudiu-ne!

ET FELICITEM DE DEBÓ






La investigació és un dels principals motors d'un país. Sense investigació (recerca), no hi ha idees i, sense idees, no hi ha xarxa empresarial competitiva. Al mateix temps, si no tenim empreses competitives, el país no pot produir riquesa, i sense riquesa, no hi ha benestar social. Un país necessita crear riquesa per oferir la ciutadania una educació de qualitat (i d'igualtat d'oportunitats), una bona sanitat i una àmplia cobertura social. En definitiva, cal cuidar la investigació, com una aposta irrenunciable de futur.
Com a doctoranda de la Universitat de València i, també com a responsable en cap de l'Arxiu de la Parròquia Puríssima Concepció de Quart, en els darrers dies he tingut l'oportunitat d'assistir al "Vé Congrés d'Història de l'Horta Sud", exemple clar de la col·laboració entre les administracions, les universitats i, la societat (la participació ciutadadana).
Ha estat un pol d'atracció per als investigadors/es del nostre territori i, un imant de talents.
Àrees de treball sobre història, política, societat, fonts orals, geografia, economia, urbanisme, organització del territori, fotografies i imatges, patrimoni monumental, arqueologia, cultura popular i religiosa, han estat temes de debat. Singular experiència enriquidora per a millorar la tasca arxivística de la Parròquia.
Et felicitem a tu, sí a tu, perquè amb la teua ajuda, ens han convidat a participar en la següent edició del Congrés.

divendres, 16 d’abril del 2010

MIRADES CREUADES

En uns mesos, es cumpliran 30 anys de la promulgació de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa (L.O. 7/1980). I en aquests anys, la societat ha realitzat profundes transformacions en materia de creences. Analitzar-ho no és senzill.
La secularització generalitzada a Europa, fruit de la modernitat, fruit també dels moviments migratoris han ampliat eixe horitzó en més pluralisme religiós i, més convivència. Sembla que la religió té quantitativament menys pes i, qualitativament unes altres formes.
En aquests temps de canvis, us convidem a llegir un article del teòleg Hans Küng, "Carta a los obispos católicos de todo el mundo" (publicat al diari El País, el 15 d'abril de 2010), per moure-vos a la reflexió davant del desajust entre la representació del fet religiós i, una part de la realitat.

dilluns, 29 de març del 2010

divendres, 12 de març del 2010

Germandat Sant Sepulcre 1972-2010

Amb aquest temps quaresmal, tenim el gust de comunicar-vos que l’Arxiu Parroquial, compta en el seu fons documental, amb l’article que ens proporciona el plantejament original del naixement de la Germandat del Sant Sepulcre de Quart de Poblet. Ens aporta una mirada de l’home preocupat per enxarxar, humilment i de forma positiva, per embolicar en xarxes de col·laboracions aquelles persones que fan pública la seua religiositat, atenent la seua necessitat de transmetre eixe Déu de tendresa, de consol, de llibertat i d’esperança.

El nostre estimat Sr. Jesús Juan Sanmartín (últim agutzil del poble i, persona compromesa amb l’església universal), fou el fundador de la Germandat (avui President Honorífic Perpetu), amb l’ajuda dels amics Sr. Antonio Sanchis, Sr. Emilio Bernal, Sr. Onofre Rodrigo, i Sr. Onofre Sanmartín.
Una germandat que continua caminant en els inicis d’aquest nou mil·leni.

divendres, 26 de febrer del 2010

ARXIU DE L’ESGLÉSIA


L’Associació Espanyola d’Arxivers de l’Església, publicà a l’any 1976 el Reglament d’Arxius Eclesiàstics. Per primera vegada de forma oficial, y arran de les últimes reformes del Vaticà II, l’Església manifestava la seua preocupació pel seu patrimoni documental i la seua voluntat de facilitar l’accés als investigadors/es.

Aquesta actitud la trobem també a l’any 1984 en la Comissió Episcopal del Patrimoni Cultural i, més recentment en 1997, en la Pontificia Comissió per als béns culturals de l’Església, o en l’obertura definitiva dels Arxius de la Inquisició, a Roma.

A la Diòcesi de València, aquestes línees es complementen amb les Constitucions Sinodals de l’any 1987, a més del Conveni entre l’Arquebisbat de València i, la Generalitat Valenciana de 1989. L’inici de la publicació de la sèrie Monumenta Archivorum Valentina per part de la Facultat de Teologia de València, és una fita molt important en el context arxivístic, atés que ens proporcionà uns instruments de descripció, al servei del patrimoni documental de la diòcesi, i alhora, de les parròquies.

Els arxius parroquials són memòria, testimoni de unes creencies, però també, herència del nostre patrimoni històric-documental, font imprescindible per a la història no sols des del vessant religiós, atés que l'esmentat concepte de parròquia es diferencia del seu significat actual.

L’Arxiu de la Parròquia de la Puríssima Concepció, es troba al despatx de la Parròquia, on en diversos armaris de metall, es custodien els llibres i lligalls de documentació sacramental i llibres de visites pastorals (d'ús més freqüent), amb un total de 10 metres lineals. La resta de documentació, es guarda a la planta baixa de la Casa Abadia, en unes dependències provisionals.

dimarts, 23 de febrer del 2010

UN ACTIU PATRIMONIAL


Ens complau agrair i donar a conéixer els fruits de les relacions travades amb els parroquians i parroquianes, perquè vol dir tenir en compte que la seua ajuda desinteressada, ens permet dissenyar el model d'arxiu-biblioteca que cal per a la Parròquia.

L'estructuració de l'Arxiu, no defuig de les donacions. Ben al contrari, ara sortosament, comptem amb les donacions (materials i immaterials), realitzades per:

* Senyora Vicenta Espinós Rodrigo, amb la col·lecció de l'emblemàtica revista SAÓ.
* Senyor Rafael Rodrigo Ferrandis, amb la cessió de material fotogràfic de la Clavaria del Crist.
* Senyor Amador Grinyó i Guzman, amb la donació d'un exemplar de la XXVI Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València, amb la inclusió del seu treball "Apunts Històrics (Majorals i Sacerdotals)", publicat a València en l'any 2008.
* Senyor Cento Sancho, per la cessió d'un espai preferent en la seua pàgina web.
* Als grups El Mussol i, L'Estornell per incloure-nos en les seues adreces electròniques.
* A tots els nostres Seguidors/es, pel temps dedicat.
De vegades les decisions més concretes depenen també de qüestions cojunturals, que és absurd sometre a debat filosófic. Ampliar l'equipament dotacional de l'Arxiu parroquial, ens ajuda a aconseguir progressivament els objectius.

A tots i totes, la nostra consideració més distingida: la nostra singular gratitud...

dimecres, 10 de febrer del 2010

AMB VEU PUNYENT

A l'aguait,
Ha arribat a l’Arxiu de la Parròquia, la XXII convocatòria del FÒRUM “CRISTIANISME I MÓN D’AVUI”, que es celebrarà a València (col·legi Jesús-Maria), els propers dies 27 i 28 de Febrer de 2010.

Un fòrum que busca respostes, mitjançant l’esperit crític i enriquidor del pluralisme, als grans reptes “d’un futur més humà, igualitari, ecològic i sostenible.”

L'adreça electrònica és: http://www.cristianismeimondavui.org/

dilluns, 8 de febrer del 2010

TREBALL ACURAT

Mitjançant la secció "Treballs amb discurs, Treballs amb cultura", mostrem una selecció de treballs, per participar les inquietuds i circumstàncies històriques que determinaren la confecció (tant el Sr. Amador Grinyó, cronista de la Vila, com dels universitaris/àries esmentats), i que ha comptat amb el suport de la Parròquia Puríssima Concepció.
Amb aquesta finalitat, que cohesiona des d’un versàtil format part del fons documental de l'Arxiu, es pretén il·lustrar en el seu conjunt, la transcendència cultural de l’efemèride patrimonial, per tal d’incrementar l’abast didàctic.
Així mateix, hem de donar la benvinguda a l'historiador Miquel Àngel Coll Sanchis, pels seus treballs de doctorat, amb un estudi de l'altar major de la Parròquia. Felicitacions!

dissabte, 2 de gener del 2010

TOTS I TOTES GUANYEM

Un any que s’ha tancat i una porta que s’obri, per fer memòria i encarar el futur, en eixa xarxa territorial i temàtica que és la senyalització del patrimoni de la Parròquia Puríssima Concepció.

I és que amb açó, tots i totes guanyem. Comptem a l’Arxiu amb uns treballs d’universitaris/àries, relacionats amb la Parròquia. Bon complement, en el virtuós art d’atrapar tots els racons, com a ric testimoni de la pervivència.

La canalització d’aquests referents identitaris (a més a més dels treballs del Sr. Amador Grinyó), arriben de la mà de Lidia Serer Olivares, Josep Lluís Cebrián, Pau Olmos Benlloch, Beatriz Vidal (Historiadors/es de l’Art), i de Rafael Valldecabres (historiador especialitzat en l’Edat Mitjana). Tots junts posen ben de manifest guiats pel llegat de l'antiguitat, la qualitat i la destresa del seu quefer.

Aquests treballs representen valors estratègics de la nostra cultura, dels espais patrimonialitzats, i en conseqüència, cal analitzar-los i garantir-ne el seu creixement de cara al futur.

I és a partir de l’aportació voluntària dels seus autors/es, que una nova secció naix per al bloc, anomenada “Treballs amb discurs, treballs amb cultura”, des d’on poder construir altres discursos consistents de la memòria col·lectiva parroquial.
Desitgem que es puga aprofitar l’impuls de la feina iniciada per aquests universitaris/àries, i siga un camí d’anada i tornada entre les diverses instàncies i entitats, que dediquen el seu esforç a promoure el nostre patrimoni