
NECESSITEM L'ESPERANÇA COM L'AIRE, VERITAT?
BON NADAL

Reflexionar al voltant del significat del patrimoni eclesiàstic i les noves necessitats de la societat, no és una tasca fàcil.
Però, el fet determinant és que per primera vegada,
Fent-nos ressò de les recomanacions realitzades en l’audiència celebrada el passat vuit de desembre amb el Sr. Cardenal de València, Agustín García-Gasco, sobre la importància del patrimoni històric artístic de l’Església, on subratllava que tot allò que és valuós no és per amagar, sinó, una herència per a reivindicar el testimoni d’un passat comú, s’ha revelat transcendental i ha constituït tot un efecte de demostració dels punts de referència del nostre arxiu parroquial.
La proposta que creiem perfectament viable des de la fonamentació exposada, i atenent els principis bàsics de l’arxivística, és l’ordenació, classificació i catalogació del fons. Estem convençuts que és l’única que garanteix una sortida efectiva al vertader objectiu que és la conservació, promoció i divulgació del nostre bagatge documental, de la nostra “senya d’identitat” com a comunitat parroquial, i en favor de tot el poble de Quart
Cal dir que aquestes actuacions no han finalitzat (propera visita al Sr. Arquebisbe, nova entrevista amb l’arxiver de la catedral de València, etc), però, sí s’ha consolidat la tasca del revifament del nostre patrimoni històric artístic.
Us convidem!

7) El Centre de Cultura Popular, espai d'iniciatives formatives: capdavanter en l'albafetització de dones adultes, xerrades, costura...
8) El grup parroquial de Iuvenes, encarregats de eixamplar les perspectives lúdicoculturals amb la seua integració en el teixit participatiu del poble: Quart Jove.
9) Us sembla necessari mencionar la tasca parroquial i social de Càrites? I, de Càrites interparroquial?: sempre en favor dels més necessitats.
10) No oblidem que pensar en la Parròquia és també pensar en el seu patrimoni artístic. El moviment del poble de Quart, en favor de la restauració de la Parròquia durant els anys 1989-2000, els recolzaments, les col·lectes, l'alè, les ajudes econòmiques, etc. van enfortir eixa desitjable projecció cap a una església digna, acollidora, oberta a totes les persones i a totes les sensibilitats.