NECESSITEM L'ESPERANÇA COM L'AIRE, VERITAT?
BON NADAL
dissabte, 19 de desembre del 2009
dissabte, 28 de novembre del 2009
LA BONHOMIA D’UN SAVI
Qui no conéix Amador Grinyó i Guzman?
Qui no sap de la seua trajectòria com a teixidor de paraules?
El reconeixement públic (conferenciant, soci d’honor, faller d’honor, insignia d’or del nostre Ajuntament, Cronista de la Vila, etc.) ens ho marca. I la seua producció escrita, ens ho deixa admirar. Ens ofereix una obra densa en el contingut, clara en l’exposició, imparcial en els criteris i, ponderada en els judicis.
També la seua vida va lligada al sagrat. Revestir-se d’una espiritualitat i d’una presència constant del misteri de la vida, depén del protagoniste, i Amador Grinyó ens atrau de seguida.
Consultar amb atenció aquella obra escrita que ens ajuda a clarificar la vessant parroquial de la Puríssima Concepció, és assumpte d’una altre article.
Avui el nostre agraïment per sempre, per eixa donació realitzada a l’Arxiu Parroquial, del seu estudi excel·lent sobre la figura de l’arquibisbe Alejandro Mestre Descals (1912-1988), fill del poble de Quart.
Qui no sap de la seua trajectòria com a teixidor de paraules?
El reconeixement públic (conferenciant, soci d’honor, faller d’honor, insignia d’or del nostre Ajuntament, Cronista de la Vila, etc.) ens ho marca. I la seua producció escrita, ens ho deixa admirar. Ens ofereix una obra densa en el contingut, clara en l’exposició, imparcial en els criteris i, ponderada en els judicis.
També la seua vida va lligada al sagrat. Revestir-se d’una espiritualitat i d’una presència constant del misteri de la vida, depén del protagoniste, i Amador Grinyó ens atrau de seguida.
Consultar amb atenció aquella obra escrita que ens ajuda a clarificar la vessant parroquial de la Puríssima Concepció, és assumpte d’una altre article.
Avui el nostre agraïment per sempre, per eixa donació realitzada a l’Arxiu Parroquial, del seu estudi excel·lent sobre la figura de l’arquibisbe Alejandro Mestre Descals (1912-1988), fill del poble de Quart.
dissabte, 21 de novembre del 2009
dissabte, 7 de novembre del 2009
EL JARDINER AMB JARDÍ
No és un homenatge. No és una qüestió de ritualització. Tampoc el balanç de la vida pastoral del nostre rector, Don Juan Verdú Gisbert. És la cartografia de les complicitats d’una comunitat, des que va arribar en l’any 1967.
Els que treballem amb goig al seu costat, hem sabut sempre que Juan Verdú, pren model del mateix Jesús de Natzaret, perquè la comunitat parroquial arrelada en el seu comprimís de transformar la realitat social més immediata, respon a una manera d’entendre la parròquia plural, fortament implicada en la millora i dinamització dels seus ministeris laicals, per poder servir millor els diversos contextos culturals que configuren una societat diversa com és la nostra.
Sabem que el compromís amb la construcció de les condicions de vida i projecció del nostre present no haguera estat possible, sense la maduresa i les capacitats d’aquells que el van ajudar a crear les estructures i mitjans necessaris de dedicació i confiança per raó del seu càrrec: Don Víctor Cervera, Don Agustín Cortés, Don Jesús García, Don Juan Castellano, Don Apolinar, Don Juan de Dios, Don Sebastián Alós, Don Ceslaw Piela, i recentment, Don Santiago Pons.
El fonament de totes aquestes eines d’arbitratge es troba en la responsabilitat comunitària que se’ns ha transmés mitjançant cadascuna de les activitats, jocs, reunions, decisions, celebracions i experiències viscudes al si de la parròquia, que en la seua convicció i en la seua fe, entén com a pròpia l’acció d’una comunitat més participativa i solidària.
diumenge, 11 d’octubre del 2009
CARTELL ANUNCIADOR
Moltes Gràcies! estimat Antoni Lluís Navarro, pel teu recolzament i la teua amabilitat d'enviar-nos una foto del cartell anunciador, que es va penjar al Cor de la Parròquia, vespres de les nostres Festes Majors Patronals i Populars.
dijous, 8 d’octubre del 2009
OBSERVACIONS VALUOSES
Reflexionar al voltant del significat del patrimoni eclesiàstic i les noves necessitats de la societat, no és una tasca fàcil.
Però, el fet determinant és que per primera vegada,
Fent-nos ressò de les recomanacions realitzades en l’audiència celebrada el passat vuit de desembre amb el Sr. Cardenal de València, Agustín García-Gasco, sobre la importància del patrimoni històric artístic de l’Església, on subratllava que tot allò que és valuós no és per amagar, sinó, una herència per a reivindicar el testimoni d’un passat comú, s’ha revelat transcendental i ha constituït tot un efecte de demostració dels punts de referència del nostre arxiu parroquial.
La proposta que creiem perfectament viable des de la fonamentació exposada, i atenent els principis bàsics de l’arxivística, és l’ordenació, classificació i catalogació del fons. Estem convençuts que és l’única que garanteix una sortida efectiva al vertader objectiu que és la conservació, promoció i divulgació del nostre bagatge documental, de la nostra “senya d’identitat” com a comunitat parroquial, i en favor de tot el poble de Quart
Cal dir que aquestes actuacions no han finalitzat (propera visita al Sr. Arquebisbe, nova entrevista amb l’arxiver de la catedral de València, etc), però, sí s’ha consolidat la tasca del revifament del nostre patrimoni històric artístic.
Us convidem!
divendres, 25 de setembre del 2009
EXTERIORTIZAR
Només amb mentalitats respectuoses cap les diferents maneres de celebrar (o de no celebrar) els gran moments de la vida, es pot aconseguir una convivència ciutadana.
La Parròquia, atenta no sols a l’apostolat de les seues conviccions i la missió pastoral que li pertoca, expressa la necessitat dinamitzadora de la comunitat parroquial, mitjançant l’acolliment i impuls d’activitats socials, educatives, i culturals, que li fan adaptar-se a les circumstàncies històriques, en benefici no sols de la seua feligresia, sinó, del conjunt de la població de Quart. Fem memòria:
1) El Cor Parroquial, d’on va nàixer l’actual Orfeó Veus Juntes i l’Escola Coral.
2) El moviment dels Juniors, en la seua vessant pública, per conservar el patrimoni del nostre estimat poble.
3) El Centre Parroquial, on aproximar-se a la realitat, mitjançant les seues sales polivalents, saló d’actes, cinema, bar, etc.
4) La primera Guarderia del terme, on mampendre l’educació dels escolars.
5) L’única Residència d’Ancians que acull els nostres majors des de 1982.
6) El Cor Parroquial dels anys vuitanta. Un grup xics i xiques que emmarcaren i solemnitzaren l’etapa de joventut. Incapaços d’aturar-se saberen projectar-se en la societat, i posaren la seua particular pedra en eixe inicial moviment associatiu del poble amb l’Associació Terra Culta, capdavantera en la vocació per la divulgació de la cultura i, particularment pel cinema i vídeo amateur.
La Parròquia, atenta no sols a l’apostolat de les seues conviccions i la missió pastoral que li pertoca, expressa la necessitat dinamitzadora de la comunitat parroquial, mitjançant l’acolliment i impuls d’activitats socials, educatives, i culturals, que li fan adaptar-se a les circumstàncies històriques, en benefici no sols de la seua feligresia, sinó, del conjunt de la població de Quart. Fem memòria:
1) El Cor Parroquial, d’on va nàixer l’actual Orfeó Veus Juntes i l’Escola Coral.
2) El moviment dels Juniors, en la seua vessant pública, per conservar el patrimoni del nostre estimat poble.
3) El Centre Parroquial, on aproximar-se a la realitat, mitjançant les seues sales polivalents, saló d’actes, cinema, bar, etc.
4) La primera Guarderia del terme, on mampendre l’educació dels escolars.
5) L’única Residència d’Ancians que acull els nostres majors des de 1982.
6) El Cor Parroquial dels anys vuitanta. Un grup xics i xiques que emmarcaren i solemnitzaren l’etapa de joventut. Incapaços d’aturar-se saberen projectar-se en la societat, i posaren la seua particular pedra en eixe inicial moviment associatiu del poble amb l’Associació Terra Culta, capdavantera en la vocació per la divulgació de la cultura i, particularment pel cinema i vídeo amateur.
7) El Centre de Cultura Popular, espai d'iniciatives formatives: capdavanter en l'albafetització de dones adultes, xerrades, costura...
8) El grup parroquial de Iuvenes, encarregats de eixamplar les perspectives lúdicoculturals amb la seua integració en el teixit participatiu del poble: Quart Jove.
9) Us sembla necessari mencionar la tasca parroquial i social de Càrites? I, de Càrites interparroquial?: sempre en favor dels més necessitats.
10) No oblidem que pensar en la Parròquia és també pensar en el seu patrimoni artístic. El moviment del poble de Quart, en favor de la restauració de la Parròquia durant els anys 1989-2000, els recolzaments, les col·lectes, l'alè, les ajudes econòmiques, etc. van enfortir eixa desitjable projecció cap a una església digna, acollidora, oberta a totes les persones i a totes les sensibilitats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
