En aquest marc de bicentenaris de les independències llatinoamericanes, sols queda una quinzena per gaudir de l'exposició que la Diputació de Barcelona presenta davall el títol "El D_Efecte Barroc: polítiques de la imatge hispana", i que pretén mostrar els mecanismes que han fet possible la creació d'un imaginari oficial d'allò hispà, de la cultura barroca com a forma d'administrar la memòria. És a dir, indaga els discursos, els escenaris, la ideologia, els comportaments culturals, l'aparell educatiu, les pràctiques polítiques, l'art, i per suposat també, la religió. Peça a peça l'exposició compon l'articulació de la Hispanitat, i val la pena subratllar que amb l'arribada de la democràcia i l'estat de les autonomies, es procurà anar "amb peus de plom" en aquest tipus de celebracions.
El referent històric ens apropa a la necessitat de comprendre la força i el paper interpretat per l'Església, així com del conjunt de les seues reformes. Sense prejudicis ni reduccionismes, serà suficient recordar el Concili de Trento (1545-1563), i la seua aplicació per part de Felip II. També cal dir que la religiositat al Barroc va suposar una multiplicitat de manifestacions externes: els valuosos sermons, les processons, les festes marianes, el rosari, els novenaris, etc. amb una inexistent base doctrinal. I que caldrà esperar al segle XVIII, amb la Il·lustració, per a reivindicar un altre model de religiositat més instrospectiu, sense manifestacions populars, impulsant la lectura de la bíblia, esperançada amb reformar l'església, cristocèntrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada