dilluns, 27 de desembre del 2010

RECLAMEM



La crisi econòmica no és excusa per oblidar els grans "Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni" que l'ONU va proclamar en l'any 2000 amb el vist-i-plau de 189 països, objectius desitjables i realitzables en 2015: eradicació de la pobresa extrema i la fam; impulsar l'ensenyament en primària, com a universal; promoure la igualtat de sexes i l'empoderament de la dona; reduir la mortalitat dels xiquets i xiquetes menors de 5 anys; millorar la salut de les mares; combatre el VIH/SIDA i altres malalties; garantir la sostenibilitat del Medi Ambient, i fomentar una aliança mundial per al desenvolupament.
Parafrasejant la catedràtica d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, Sra. Adela Cortina, aquestes propostes "són bàsiques exigències de justícia". I això vol dir que no portar-les endavant per l'excusa de la crisi, és caure davall mínims d'humanitat.
Bon Any, estimats seguidors i seguidores

dijous, 16 de desembre del 2010

divendres, 3 de desembre del 2010

JUAN VERDÚ, FIDEL (III)

ARXIU.- Cada societat i cada època tenen unes formes diferents d'entrendre la salut i la malaltia, però també la mort i conseqüentment d'afrontar-la. Per què és la gran oblidada? Per què Occident l'amaga? Per què mai estem preparats?
JV.- Fonamentalment diria que està en funció de la formació teològica de cada persona, de si existeix o no un sentit trascendental de la vida; convé arran d'açó, parlar de les aportacions del fenomen de la immigració. Subratllaria la docilitat de les persones en el moment de la mort; destacaria com s'ha tornat més sensible la població als llocs on reposen els avantpassats; i finalment, no oblidaria que la immensa majoria som conscients del proverbi italià que diu "una vegada acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa".
ARXIU.- Quina ha estat l'aportació principal de la Junta que vosté ha impulsat per dirigir el Cementiri?
JV.- Me'n recorde de l'entrevista a l'administrador que temps enrere va realitzar l'Arxiu, i m'agradaria afegir que s'han engegat dos processos: per una banda, centrar en la figura de la Parròquia la localització del cementiri i, per una altra, adequar-ho a les expectatives de la població i de l'entorn.
El temps se'ns acaba i m'hagués agradat parlar amb vosté d'altres qüestions que sé que li interessen i le preocupen de la societat de Quart, però caldrà deixar-ho per a una altra ocasiió.
Don Juan Verdú, un cor intel·ligent convençut que allà, hi trobrarà un nou sentit a la vida.

JUAN VERDÚ, FIDEL (II)


ARXIU.- Per centrar la conversa Don Juan, convé en primer lloc, partir d'una definició àmplia del que és i ha estat el Cementiri, per afirmar que defensa l'identitat cristiana.
JV.- Efectivament, per a l'església local i universal, els cementiris són una extensió del temple, en eixe viatge involuntari al final de la vida.
ARXIU.- Comparteix la idea que el cementiri no és només una manera de recordar la tasca i dedicació de personalitats remarcables de la població, sinó també, una manera ben particular de posar en evidència els arrels patrimonials i culturals d'un poble?
JV.- El primer objectiu té a veure amb la projecció de la religiositat de Quart: en l'imaginari actual, la particular síntesi entre tradició i "avantguarda" que permeteix les diferents formes funeràries, el soterrament és un dels trets que defineixen el nostre poble. Es pot dir que els morts parlen com ningú sobre la història de cada poble.

JUAN VERDÚ, FIDEL (I)

Les grans revolucions de la física al llarg de l'Edat Moderna, han tingut immenses conseqüències culturals, tecnològiques, econòmiques i socials, i han modificat conceptes bàsics com l'espai, la matèria, la relació entre pensament i realitat. Per això, no sorprén que hagen interessat la teologia. Molt notables són les diferències. El teóleg/a parla de l'univers, de creació, de final de món, d'espai, de responsabilitat, de llibertat. I no en un sentit superficial, el remeten a Déu. L'estudiós/a de la física va en el mateix tren, però, la seua activitat no és parlar de Déu, sino entendre la natura en allò que te de mesurable i demostrable.
Amb motiu de l'esdeveniment commemoratiu del Cementiri Parroquial entrevistem el nostre rector (amb un excel·lent expedient acadèmic), últim protagoniste d'aquesta sèrie d'entrevistes al voltant dels cent anys del Cementiri.
Deixem el camí obert a la Comissió encarregada del programa de celebracions per a l'any 2011.